Running Contacts

Running contacts that make you smile:
Running contacts: una tècnica d’agility difícil però divertida i gratificant. Consisteix en fer que el gos toqui les zones de contacte sense aturar-se.

El mètode mixt és una barreja de varies tècniques. És la que vull posar amb practica amb la meva gossa.

RUNNING CONTACTS :
Aro-box de pvc-stride: * Aprenentatge no consistent
* Problemes amb la llargada i l’alçada de la passarel·la ja que, dins d’uns límits, son diferents
* El box actua com a regulador de zancada
Zuzana veres -> target potes del davant: * fem seccions de target de 1 o 2 minuts.
* El gos ha de passar per sobre el target tocant amb potes de davant , corrent,
* Busquem la independència i el focus endavant
Jenny Damm -> remix entre Daisy Peel i Silvia trkman: http://www.lotuseducation.se/en/profile/our-running-contacts
Silvia Trkman-> Memoria muscular: * Cal estudiar la gambada del gos, tirar la pilota i gravar.
* En una estora o en una rampa plana fem còrrer el gos, tirant la pilota com  una bola de boles
* El gos quan còrre no pot trotar ni botar
* Aquest mètode es complicat perquè el gos no comprèn per quin motiu el premies i no el pots renyar
* Quant el gos corre a màxima velocitat en qualsevol ocasió aprofitem per afegir la ordre ‘go’
Dawn Weaver-> target potes darrere * Cal treballar el target de potes de darrera amb una caixa de fruita, el target a dins i a sota la caixa alguna cosa que no llisqui
* Fem 2 dins 2 fora amb el clicker i premis
* + velocitat, + independència del guia
* li ensenyem que segueixi un cop ha tocat
* La pilota surt quan el gos toca la zona
Mètode Mixt * Ensenyar al gos la ordre go
* treballem amb el target 2 dins 2 fora
* Un cop sap les 2 primeres coses les ajuntem primer go+ target
* Comencem amb la baixada de la passarel·la i la anem pujant gradualment fins a fer-la completa
* No llancem la pilota fins que el gos toca la zona i a més fem clic i premi
Al final hem de poder treure el target sense problemes
Treballar direccions: * Al final de la recta posem pals
* Tirem la pilota en diferents angles
Coses a tenir en compte: * Màxima extensió; Màxima compressió
* Potes del darrere sempre separades
* El gos no pot botar ni trotar
* Conèixer spots de sortida ” bons “
* Vibració de la passarel·la/planck
* El gos a de ser independent del guia
Rampa * Gratis !!!!! normalment el gos ja la fa sol.
* El gos ja te el focus endavant.
* Ja sap volar al àpex de la passarel·la, per tant a la rampa també
* Podem posar el target per ajudar al gos
* Comencem amb la rampa baixa i anem pujant
Anuncis

Galeria de fotos de la Laika

Com vaig descobrir la meva passió per l’agiliy

Doncs curiosament vaig descobrir aquest esport mirant Veterinaris ( una sèrie televisiva de TV3). En un dels capítols de la sèrie va sortir una dona fent agility i em va picar la curiositat. En aquells moments tenia un gos vell que tenia uns 14 anys (anys de persona), per això no se’m va ni passar pel cap de provar-ho amb un gos tant vell.

Un dia va venir la meva padrina a tornar-me una cosa i em va donar la noticia de que la seva gossa estava embarassada i  em va preguntar si volia un cadell. Tant bon punt com ho vaig saber em vaig posar a insistir al meus pares. Al final ho vaig aconseguir. Ja tenia la meva pròpia gossa, ja que l’altre gos era dels meus avis.

Fa poc vam anar de vacances amb autocaravana a França amb la gossa. Tornant, ens vam parar en una estació de servei d’aquelles que hi ha a les autopistes, a fer nit. Teniem al davant un hotel i era a vora de mar.
Jo, per jugar una mica, mentre la meva mare feia el sopar, em vaig posar a fer saltar la gossa de banc en banc, fer-li donar voltes als arbres…
El meu pare va veure des de lluny un dispensador de bosses per excrements de gos i vam anar a buscar unes quantes bosses. Llavors vam veure un petit tancat d’agility, ens hi vam acostar i estava obert, vaig anar a buscar la Laika i ho vaig provar. Al veure que la gossa no tenia moltes dificultats en fer-ho i que em va agradar molt, vaig pensar que seria divertit fer agility.

Vaig investigar molt i al final vaig trobar el Club Caní la Selva, a prop de casa.  Vam anar-hi, ens van donar informació i ens van recomanar coses.

Ara ja fem agility, es molt divertit i beneficiós tant pel gos com per a mi.

Gossos amb nens

Viure i créixer amb gossos aporta als nens beneficis importants, no només pel seu desenvolupament sinó també pel seu futur. Aprenen a respectar els animals, a ser responsables, augmenta la seva autoestima i a la llarga, quan vagin creixent, seran nens molt més oberts en les seves relacions i amb menys inseguretats.

Els nens que a casa seva tenen gossos aprenen a ser més tolerants sempre i quan, és clar els pares adoptin una postura responsable i de respecte cap els animals.

En moltes ocasions els nens i nenes que de petits han tingut gossos, quan són grans tenen un record inoblidable de les experiències que van viure amb ells, records que perduren amb el pas dels anys.

Quan els nens creixen i conviuen amb gossos les avantatges són pels dos. Els nens tenen un company de joc permanent i es crea un vincle molt important entre ells des que són petits. Cal saber escollir be el tipus de gos. Hi ha gossos que són protectors amb els nens i es converteixen en vigilants inseparables.

Els gossos i els nens aprenen un de l’altre que no s’han de fer mal, aprenen a saber quins són els seus límits i els nens aprenen el comportament social sense que ningú els marqui constantment una pauta.

Aprenen també a respectar la natura i creixen desenvolupant un caràcter més obert.

Responsabilitats:

Quan els nens tenen 3 o 4 anys ja els podrem començar a donar petites tasques en relació a la mascota: que juguin amb l’animal a determinades hores per exemple. És nescecari que els vigilem ja que els nens a aquesta edat encara no controlen els seus impulsos.

A partir dels 7 anys ja poden donar de menjar a l’animal, o posar-li aigua. A partir dels 10 anys ja els podrem donar més responsabilitats com fer que treguin l’animal a passejar.

Normes bàsiques d’higiene:

– Rentar-se les mans després de jugar amb el gos.
– És important que el gos no llepi ni la cara ni el nas dels nens.
– Els nens no han de posar-se a la boca ni les orelles ni les potes dels gossos.
– Els nens no han de menjar del plat del gos ni els gossos han de llepar el plat o el   menjar dels nens.
– Hem de pensar que si el gos està ben cuidat si alguna vegada es trenca alguna d’aquestes normes no ens hem de preocupar.

Precaucions:

– Educar i ensinistrar els animals
– Vacunar-los i desparasitar-los
– No deixeu als nadons sols amb els animals.
– No deixeu que els nens maltractin física o psicològicament als gossos.
– Procurar que els nens no juguin a jocs que puguin despertar en els gossos el seu instint depredador.
– Els nens han d’estar sempre per sobre els gossos. És important respectar aquesta jerarquia sempre.
– Intentar que els nens no molestin als gossos quan aquests dormen o mengen o quan tenen dolor.

Calendari Competicions 2014/15

Per tots als que els agrada competir o veure competicions d’agility, us adjunto el calendari de proves del any 2014-2015

Es molt divertit. Tant veure competicions com competir.

Si un cap de setmana no sabeu que fer, dons pot ser una bona idea anar a passar un cap de setmana al lloc on fan la competició, fer activitats lúdiques per als voltants i anar a veure la competició. Una combinació perfecta per els que els agrada l’agility i tenen nens.

Consells sobre l’agility

Us vull donar consells sobre l’agility a traves de la meva experiència.

Al començar al entrenar tendim en anar lents, perquè el gos ho faci be. Però, com sabem, en la competició el temps també compta.
Per això, hem de corre mes a l’hora de fer un recorregut. Perquè el gos no falli, cal estar segur de que hem de fer, si no farem els moviments clars, el gos dubtarà o no els entendrà i la pista sortirà malament. Per resoldre aquests moments de dubte, quant entrenem ens hem de mirar be la pista i fer-la sense el gos fins que estiguem ben segurs del que hem de fer.
Poc a poc, ens anirem adonant que cada cop necessitem menys temps per mirar-nos la pista.

Al inici el gos es despista fàcilment. Hi a una tècnica que es diu “time out” que consisteix en que, en el moment en que el gos es despista el traiem immediatament de la pista. Es com si diguéssim, per exemple, que si es despista perquè vol una cosa no tindrà ni agiliy ni aquella cosa. ( posem un exemple: el gos mentre fa la pista es para i olora al terra perquè hi ha menjar, el que hem de fer es treure’l de la pista, així no te ni menja ni agility) Aquesta tècnica es molt útil ja que quant el gos se’n adona que quant es despista, no obté res, deixa de despistar-se.

Quant fem el reconeixement de pista, hem de imaginar-nos que tenim el gos al costat. Hem de tenir en compte que podria passar en el pitjor dels casos, com per exemple que se’n anés a fer uns altres salts, i hem de buscar com evitar’ho. Nosaltres hem de fer sempre el recorregut mes curt, ja que el gos corre molt, per això cal tenir en compte que no podrem anar tota l’estona per la dreta dels obstacles o tot l’estona per l’esquerra, sinó que en algun moment haurem de canviar de costat.

Per canviar de costat podem fer un front crossque consisteix en creuar davant del gos i mirant-lo sempre (el gos passa per davant nostre i nosaltes passem davant del gos).Blind cross perdem el gos de vista uns segons (nosaltres passem per davant del gos i el gos passa per darrere nostre). i per últim el canvi per darrere o “rear cross , nosaltres passem per darrere el gos i desprès canviem de costat.

Hi han moltes combinacions possibles per cada obstacle, que si les intentes contar amb els dits de la ma no hi caben.

 

Entrenament d’agility

Per entrenar, primer ensenyem al gos a fer cada obstacle, a que no li tingui por, i la ordre que donem a cada obstacle. Després fem la conducció en la que ensenyem al gos a entendre els nostres moviments i nosaltres aprenem els moviments del gos, els comportaments i les manies que te ( com per exemple mirar al terra mentre corre), aquests comportaments o manies, si son negatives, les hem de corregir.

Per ser un bon equip( gos-guia) hem de compenetrar-nos, no perdre el control del nostre gos i que ell estigui pendent de nosaltres i no del públic o altres gossos que hi ha pel voltant.

Per aprendre correctament totes aquestes coses i mes, es recomanable anar a un club d’agility on podràs utilitzar les instal·lacions adequades ( fen-te soci) i fer cursets d’agility ( que es on t’ensenyen totes les coses necessàries per fer agility i a fer-les be)

els obstacles son:

Tanca

Balanci

Roda

Salt de longitud

Taula

Eslalom

túnel

tunel cec

Passarel·la

Rampa

Mur

Aquí teniu fotos dels obstacles : Obstacles aglility. També contenen les mides dels obstacles

Els gossos

El gos és un mamífer domèstic. Les proves fòssils demostren que els avantpassats dels gossos moderns ja estaven associats amb els humans fa 100.000 anys.

N’hi ha aproximadament 800 races que varien molt en dimensions, fesomia i temperament i que presenten una gran varietat de colors i de tipus de pèl diferents. Tenen una gran relació amb els humans. Són: animals de companyia, animals de guàrdia, gossos policia, gossos de treball, gossos de caça, gossos d’aigua, gossos cobradors, gossos llebrers, gossos pigall, gossos pastors o gossos bovers 

Els sentits de l’olfacte i l’oïda del gos són superiors als de l’ésser humà en molts aspectes. Algunes de les seves habilitats sensorials han estat utilitzades pels humans, com per exemple l’olfacte en els gossos de caça, gossos cercadors d’explosius o gossos cercadors de drogues.

La intel·ligència comprèn les facultats implicades en una gran varietat de tasques mentals, com ara l’aprenentatge, la resolució de problemes i la comunicació. El gos domèstic té una predisposició a exhibir una intel·ligència social inhabitual al món animal. Els gossos, com els humans, poden aprendre de varies maneres diferents. A més del simple aprenentatge per reforç (amb premis,felicitacions,joc), els gossos també poden aprendre per observació.

Per exemple, els entrenadors de gossos de treball com ara gossos d’atura o de trineu han sabut des de fa molt de temps que els cadells aprenen comportaments ràpidament seguint l’exemple de gossos experimentats. A més d’aprendre de l’exemple d’altres gossos, s’ha demostrat que els gossos també aprenen imitant comportaments humans. Els gossos presenten una precisió i un temps d’aprenentatge equivalent a l’hora d’aprendre a identificar un objecte per condicionament operant que quan se’ls ensenya per exemple humà.

Estudis han demostrat que l’aprenentatge de la imitació d’altres gossos o humans no es limita al condicionament clàssic, sinó que els gossos demostren una coneixenca social sofisticada. Un d’aquests tipus de coneixenca que implica la comprensió que els altres també són entitats conscients, és un camp on destaquen els gossos. Investigacions han demostrat que els gossos són capaços d’interpretar indicadors socials subtils i semblen adonar-se’n quan l’atenció d’un humà o un gos es concentra en ells. Per exemple, els investigadors dissenyaren una tasca en què s’amagava una recompensa a sota una d’entre dues galledes. L’experimentador intentava comunicar-se amb el gos per indicar-li la situació de la recompensa per mitjà d’una gran varietat de senyals: picar la galleda, assenyalant-la amb el dit, fent un moviment de cap o simplement amb un moviment dels ulls. Els resultats demostraren que els gossos eren millors que els ximpanzés, els llops i fins i tot infants humans en aquesta tasca, fins i tot quan l’experimentador només indicava la situació de la recompensa amb els ulls. És més, fins i tot cadells joves amb poca exposició als humans se’n sortien prou bé. Aquests resultats demostren que la coneixenca social dels gossos pot sobrepassar fins i tot la dels homínids i que aquesta capacitat és una adquisició genètica recent que distingeix el gos del seu avantpassat, el llop.

Historia de l’agility

L’agility va ser creat per l’ensinistrador caní Peter Meanwell. Va començar a Anglaterra l’any 1977 en l’exposició canina més important del món, ‘Crufts Dog Show’.

Un membre del comitè organitzador, John Varley, amic tant dels cavalls com dels gossos, va idear un ‘jumping’ de cavalls adaptat per als gossos per a entretenir als espectadors durant els llargs temps d’espera dels descansos, fent uns recorreguts ràpids superant obstacles, en una carrera contra rellotge.

L’espectacle va agradar molt i es va posar en contacte amb Peter Meanwell  i junts amb altres clubs canins de treball van dissenyar obstacles, puntuacions i reglaments.
Poc després ho van presentar al “Crufts Dog Show” on va tenir molt d’èxit.

El 1980, l’Agility va ser reconegut de forma oficial com a esport caní pel Kennel Club del Regne unit.

Actualment l’agility és reconegut com a esport per la Secretaria General de l’esport de la Generalitat de Catalunya i coordinat  per la Federació Catalana d’Agility

Aquí teniu un link de la pàgina web de la Federació Catalana d’Agility.

I el link de la pàgina web on podreu veure videos sobre l’agility.

 

 

Platges de gossos

A Espanya i a molts altres llocs del món, els gossos no són permesos en les platges. Poc a poc la societat va acceptant els gossos en llocs com la platja, parcs i altres llocs de lleure.

Anar amb els gossos a la platja es magnífic, el gos fa molt d’esport al nedar, juga amb els altres gossos i tu pots prendre el sol i banyar-te amb la companyia de un bon company.

Algunes de les platges d’Espanya que accepten gossos són:

ANDALUSIA:
Platja de La Sal: a Casares (Màlaga).
Platja del Ejido: al costat de Fuengirola,  municipi de Mijas (Málaga).
• Arroyo Totalán: entre els municipis de Málaga i Rincón de la Victoria.
• El Cable: en Platja de Poniente, a Motril (Granada).
BALEARS:
• A Eivissa hi ha 2 petites cales a Santa Eulalia:
Es Faralló, al costat del Puig de s’Església Vella. Es tracta d’una petita cala amb uns 20 de metres lineals de platja a la zona nord i el últims 10 metres del costat dret de la desembocadura del riu de la zona sud.

A Mallorca hi ha 3 platges:
Es Carnatge: a 5 km de la ciutat de Palma de Mallorca.
Playa de Llenaire: en el Port de Pollença.
Playa Na Patana: a Santa Margarida.

A Menorca:
Cala Fustam: en el municipi de Migjorn Gran.

CANTABRIA:
pertanyen a l’ajuntament de Castro Urdiales.
Platja Arcisero
• Muelle Oriñón
• Cala Cargadero (Mioño)

CATALUNYA:
Platja de la Rubina:
a Castelló d’Empúries (Girona). He estat en aquesta platja i esta molt bé, pots anar-hi qualsevol hora del dia.
Platja de la Platera: a Torroella de Montgrí-L’Estartit (Girona).
Platja de Riumar: a Deltebre (Tarragona).
Platja de Bon Caponet: en Atmella de Mar (Tarragona).
Platja naturista:  (Vilanova i la Geltrú).

ILLES CANARIES:
Platja del Cabezo:  Güímar (Tenerife).
Platja de Bocabarranco: en el Valle de Jinámar (Les Palmes de Gran Canaria).
Platja de Los Cuervitos y Tres Peos: a Agüimes (Les Palmes de Gran Canaria).

COMUNITAT VALENCIANA:
Platja Can: a Gandia (Valencia).
Platja Punta del Riu Sec: a Campello (Alacant).
Platja d’Aiguaoliva: a Vinaròs (Castelló).

GALICIA:
Platges O Espiño y Porto dos Padroneses :a O Grove (Pontevedra).